Formentera i la seva història: de la prehistòria fins avui

Un repàs a la història de Formentera, des dels seus primers habitants, fa més de 4.000 anys, fins a convertir-se en una de les destinacions més especials de la Mediterrània.

Una illa petita amb una gran història

Avui Formentera és coneguda per les platges, la calma i el paisatge. Però la seva història va molt més enllà del turisme: és una història d’aïllament, d’abandonament i de repoblació, de segles en què els seus habitants van viure del camp, del mar i de la sal.

Els primers pobladors (finals del III mil·lenni aC)

Els primers indicis de presència humana estable a Formentera són de finals del III mil·lenni abans de Crist. El gran testimoni d’aquella època és Ca na Costa, un sepulcre megalític d’enterrament col·lectiu construït entre el 2000 i el 1600 aC, un dels monuments prehistòrics més importants de les Balears. Es va descobrir el 1974, és entre l’Estany Pudent i es Pujols, i l’accés és lliure. Les lloses, disposades en cercles al voltant de la cambra, li donen forma d’estrella; a l’illa li diuen es Rellotge.

De l’edat del bronze són també les cabanes i els recintes de pedra del cap de Barbaria (Cap de Barbaria I, II i III), a l’extrem sud de l’illa.

Fenicis, cartaginesos i romans

Fenicis i cartaginesos van freqüentar les seves costes, i en època romana l’illa depenia d’Ebusus, l’actual Eivissa. Els romans la van anomenar Frumentaria, «l’illa del blat», pel seu paper com a graner; d’aquí ve el nom de Formentera. La principal resta d’aquesta època és el castellum de Can Blai, una petita fortificació d’època romana tardana.

Després van arribar segles de presència andalusina, que van deixar la seva empremta en els topònims, els pous i la manera de conrear el camp.

Poblat prehistòric des Cap II. Foto: C.C. / Diario de Ibiza

De la conquesta catalana a l’abandonament (segles XIII-XVII)

El 1235, les tropes dirigides per Guillem de Montgrí van conquerir les Pitiüses, i Formentera va passar a formar part de la Corona d’Aragó. Però entre els segles XIV i XVII l’illa va quedar pràcticament deshabitada: la pesta, les males collites i, sobretot, els atacs dels pirates barbarescs feien impossible viure-hi de manera permanent. Durant aquell temps es va fer servir des d’Eivissa com a lloc de pastura i per treure’n sal.

Església de Sant Francesc Xavier (segle XVIII). Foto: Vriullop, CC BY-SA 3.0

La repoblació (finals del segle XVII i segle XVIII)

La repoblació estable va començar a finals del segle XVII: el 1697 la Corona va concedir a Marc Ferrer el dret a repoblar l’illa, i hi van arribar colons des d’Eivissa. Durant el segle XVIII van aixecar esglésies fortificades que també servien de refugi, com la de Sant Francesc, i torres de guaita a la costa (sa Gavina, des Garroveret, des Pi des Català, Punta Prima) per avisar de l’arribada de vaixells pirates. Els pous, les sínies i les cisternes van fer habitable una terra molt seca.

Segles XIX i XX: camp, mar i sal

Durant el segle XIX i bona part del XX, Formentera va viure d’una economia de subsistència: es conreava, es pescava i la sal de ses Salines era la principal font d’ingressos. La vida era dura i molts formenterers van haver d’emigrar.

Les cases pageses eren petits sistemes de supervivència: es recollia l’aigua de pluja en cisternes, es criaven animals i s’aprofitava tot el que donava el camp.

El canvi: els anys 60 i 70

Als anys 60 i 70 van arribar a l’illa artistes i viatgers de la contracultura, atrets per la seva bellesa, la calma i la seva manera de viure senzilla. Formentera va quedar unida per sempre a l’esperit bohemi d’aquella època, i amb el temps el turisme es va convertir en el motor de la seva economia.

Formentera avui

L’illa ha canviat, és clar, però ha apostat per protegir el que la fa única. Avui segueix un model de turisme que cuida les seves aigües netes i les praderies de posidònia: a l’estiu limita l’entrada de vehicles de fora, regula l’accés en cotxe a zones com ses Illetes o el cap de Barbaria i prohibeix fondejar sobre la posidònia.

Formentera des de l’aire. Foto: Beni Marull, CC BY-SA 4.0

Encara pots recórrer camins de terra, veure figueres centenàries i trobar platges gairebé buides a trenc d’alba. I si vols entendre de debò aquesta història, el millor és viure-la al ritme de l’illa.

Per exemple, navegant. El lloguer de barques a Formentera et permet veure’n la costa com la veien els antics mariners: vorejant penya-segats, entrant a cales i descobrint des del mar les torres de guaita que un dia van protegir l’illa.

Una illa que es manté fidel a si mateixa

Formentera no ha oblidat les seves arrels. Es nota en les tradicions, en l’arquitectura i en el paisatge: en les parets de pedra seca, en els escars de les barques, en les torres de defensa que miren al mar.

I la seva història continua escrivint-se cada dia, amb els qui arriben, amb els qui tornen i amb els qui decideixen quedar-se.